En les darreres setmanes hem vist com Espanya obre un nou debat: prohibir l’accés de menors de 16 anys a les xarxes socials i reforçar la verificació d’edat. A primera vista, pot sonar com una solució contundent per protegir infants i adolescents en l’entorn digital.
Però quan mirem més enllà del titular, la qüestió essencial no és si prohibir, sinó com fer-ho sense sacrificar la privacitat i els drets dels propis menors.
Privacitat i protecció de dades: el veritable problema
La preocupació per la seguretat dels menors a internet és legítima: exposició a contingut inadequat, addicció digital, publicitat personalitzada i amenaces externes són riscos reals. Tanmateix, algunes propostes no actuen sobre el problema de fons ni garanteixen una protecció real.
El que sí que pot marcar la diferència és garantir que els menors només accedeixin a serveis digitals si es verifica la seva edat de manera segura i respectant la seva privacitat.
Perquè protegir un menor no pot convertir-se en una excusa per normalitzar sistemes que vulnerin altres drets fonamentals.
Verificació d’edat: solució real o risc per a la privacitat?
Una de les respostes tècniques que es proposa per garantir que els menors no accedeixin a xarxes socials és la verificació estricta d’edat. Però aquesta mesura també planteja preguntes importants:
- Com es verifica l’edat sense identificar, emmagatzemar o vincular dades sensibles?
- Quin impacte té la recollida de dades biomètriques o identificatives en la privacitat?
- Pot la verificació d’edat convertir-se en un sistema d’identificació permanent?
La resposta no és senzilla, però sí clara: una verificació d’edat legítima i efectiva ha de dissenyar-se des de la privacitat i la minimització de dades, tal com exigeixen el RGPD i els principis de privacy by design i privacy by default.
Això significa que:
- La verificació ha de provar l’edat, no la identitat.
- Les dades utilitzades no s’han de conservar més enllà del necessari.
- No es pot aprofitar la verificació per crear perfils identificatius.
- S’ha de garantir la seguretat tècnica de les dades (xifratge, emmagatzematge segur, anonimització quan sigui possible).
L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ja ha assenyalat propostes que avancen en aquesta direcció i, a nivell europeu, el Comitè Europeu de Protecció de Dades ha fixat principis clars per a sistemes d’“age assurance” compatibles amb la minimització i la protecció de dades.
Per què la prohibició no garanteix seguretat?
Encara que molts titulars se centren en la idea de “prohibir xarxes socials a menors”, l’evidència mostra que:
- La gran peça “venible” no és tant la prohibició com la verificació efectiva i respectuosa amb la privacitat.
- Restringir l’accés sense modificar el disseny de l’ecosistema digital no redueix el risc real, especialment quan els menors troben formes alternatives d’accés.
- Centrar la solució en “edat sí / edat no” amaga el problema més profund: la manera com les plataformes estan dissenyades per mantenir l’atenció i monetitzar dades.
Els infants no deixen de consumir continguts només perquè hi hagi un veto; el que canvia la seva experiència —i el seu benestar— és la manera com els serveis digitals estan estructurats i regulats.
Quin model de verificació d’edat respecta la privacitat?
Un enfocament eficaç i compatible amb la protecció de dades:
Verificació basada en infraestructura
No un identificador únic per a cada servei, sinó un sistema que funcioni de manera transversal:
- Integrat en els sistemes operatius.
- Compatible amb múltiples plataformes.
- Que demostri l’edat sense transmetre la identitat (per exemple, utilitzant certificats d’edat o sistemes d’“age assurance” basats en atributs, no en identificadors).
Privacitat com a principi bàsic
Qualsevol sistema de verificació d’edat ha de respectar:
- Minimització de dades.
- Ús temporal i justificat.
- Sense vinculació amb perfils d’usuari.
- Sense reidentificació futura.
Aquest enfocament està alineat amb les recomanacions de protecció de dades i amb les pròpies guies europees sobre sistemes de verificació d’edat.
Què s’hauria de regular més enllà de l’edat?
La mesura no pot quedar només en qui pot entrar, sinó en què passa un cop a dins:
Publicitat comportamental
Límits estrictes sobre el perfilatge de menors per mostrar anuncis, ja que el seu consentiment mai pot considerar-se informat en molts casos.
Interfícies de benestar digital
Opcions que fomentin:
- Límit de temps.
- Autocontrol de l’ús.
- Pauses obligatòries.
- Informes d’ús per a pares i tutors (respectant la privacitat).
Menys “Dissenys persuasius”
Xarxes socials i plataformes digitals utilitzen:
- Notificacions automàtiques.
- Bucles de recompenses variables.
- Scroll infinit.
Aquests patrons, dissenyats per maximitzar el temps de permanència, vulneren la llibertat d’atenció i el control conscient dels menors.
Avaluacions d’impacte específiques
Qualsevol servei digital dirigit o àmpliament utilitzat per menors hauria de passar per una:
- Avaluació d’impacte en drets fonamentals.
- Avaluació de benestar i salut digital.
Això és coherent amb l’enfocament europeu de tractament de riscos sistèmics en plataformes.
Més enllà de la regulació: educació i acompanyament
Fins i tot amb les millors regles, la protecció digital dels menors no pot dependre només de la regulació tecnològica.
És essencial que existeixi:
- Educació digital a les escoles.
- Formació per a famílies.
- Eines d’acompanyament i diàleg.
- Polítiques públiques coordinades entre educació, salut i tecnologia.
Una verificació d’edat ben dissenyada ajuda, però no substitueix l’alfabetització digital.
Protegir sense sacrificar drets
El debat sobre la prohibició de xarxes socials a menors té sentit, però no pot quedar-se en un titular d’impacte.
Una política efectiva i respectuosa:
- Protegeix la privacitat dels menors.
- Limita l’accés de manera efectiva i proporcional.
- Ajusta l’arquitectura de producte per minimitzar riscos.
- Enforteix la regulació de la publicitat i el perfilatge.
- Inclou educació digital.
Perquè garantir el benestar dels menors en l’entorn digital no és excloure’ls, sinó oferir-los experiències segures, respectuoses amb els seus drets i amb control real sobre la seva vida digital.