Quines obligacions tinc en matèria de protecció de dades per instal.lar càmeres? Puc instal.lar un sistema de video vigilància per controlar als treballadors? Arrel de la sentència publicada avui del TEDH (Tribunal Europeu de Drets Humans) que obliga a Espanya a indemnitzar a cinc caixeres que van ser filmades robant a un supermercat perquè no se les va informar sobre les càmeres ocultes, hem cregut convenient fer un post amb informació pràctica relativa al tractament d’imatges mitjançant càmeres de vídeo vigilància amb un apartat específic en referència a la instal·lació de càmeres pel control empresarial.
En aquest post, us resumirem les obligacions que tenen tant les comunitats de propietaris com els administradors de finques en matèria de protecció de dades juntament amb alguns supòsits específics d’aquest àmbit, que creiem que mereixen especial atenció.
El proper 25 de maig de 2018 és el dia que tots els consultors en matèria de protecció de dades, advocats i assessors tenen marcada en els seus calendaris ja que és la data límit d’aplicació del Reglament Europeu 679/2016 de Protecció de Dades, més conegut com RGPD, un cop transcorreguts els dos anys de marge des de la seva entrada en vigor.
L’aplicació d’aquest nou Reglament és el canvi més important que es produeix en aquest àmbit des de fa molts anys i pretén harmonitzar totes les normatives dels estats membres i donar més garanties de control als ciutadans.
Les empreses que controlen el correu electrònic dels seus treballadors sense avisar-los prèviament i sense una justificació convincent contravenen la protecció de la vida privada i la correspondència dels ciutadans. El Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) falla a favor d’un treballador romanès al que varen acomiadar al 2007 després d’accedir als seus missatges privats.
A menys d’un any per l’aplicació efectiva del Reglament General de Protecció de dades (RGPD), fa uns dies es va publicar l’avantprojecte de llei que modificarà l’actual LOPD i que permetrà establir les directrius d’aplicació del RGPD al nostre país.
Els concursos en les xarxes socials són cada dia una pràctica més comú i establerta per la majoria de les empreses. És una forma ràpida, còmoda, i moltes vegades econòmica, d’aconseguir nous seguidors i fidelitzar a la comunitat, però quantes d’aquestes empreses treballen les bases legals per regular-los?
En aquest post, detallarem que han d’incloure aquestes bases perque compleixin amb la normativa de cada xarxa social. Partirem de la base d’un concurs de participació oberta i gratuita.
Just un any abans de l’aplicació del Reglament General de protecció de dades (RGPD), es va celebrar el passat dijous a Madrid la 9ena sessió anual oberta de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, un esdeveniment que s’ha consolidat com punt de trobada d’empreses, organitzacions i professionals del sector.
Les obligacions que estableix la normativa de protecció de dades a clubs esportius no difereixen molt de les d’una pime tradicional, no obstant, per la seva tipologia d’associació normalment entre amics o coneguts que s’han unit per compartir els seus hobbies i il·lusions esportives, acostuma a ser una normativa amb baix índex de compliment en aquest col·lectiu. Exposem a continuació un breu resum dels aspectes a tenir en compte i us recordem que a PymeLegal oferim una solució online a mida per a clubs i associacions que us permetrà estar al dia en aquesta matèria:
La marca finlandesa de telefonia mòbil Nokia presenta la reedició del exitos model Nokia 3310 en el Mobile World Congress 2017 que es celebra aquesta setmana a Barcelona. Crida l’atenció, en un món on dominen els smartphones, wearables i ulleres de realitat virtual, la presentació, com a gran novetat, d’un telèfon que va sortir al mercat fa 17 anys i que simplement permetia trucar i enviar SMS (Short Message Service), a part del «joc de la serp».
Les noves tecnologies han portat de la mà infinitat d’avantatges però també més d’un debat ètic i legal. És el cas de la videovigilància aplicada a entorns de treball. És legal que l’empresari gravi als seus treballadors durant la seva jornada laboral? Poden servir aquests enregistraments com a prova, per exemple, per justificar un acomiadament? Quins són els límits i en quins casos es vulneren els drets del treballador? La jurisprudència s’ha ocupat de respondre a aquestes qüestions i, de fet, fa molt poc hem conegut una nova sentència sobre aquesta matèria, encara que, com sol passar, cada cas té les seves peculiaritats i no existeix una resposta universal aplicable a tots els supòsits.
