El blanqueig de capitals, la protecció de dades o la salut pública són àmbits que, dins d’una organització i per una mala gestió, poden suposar activitats delictives que s’han de denunciar. Davant la falta de protecció per denunciar, la Comissió Europea ha decidit aprovar la Directiva (UE) 2019/1937 de 23 d’octubre de 2019 relativa a la protecció de les persones que informen sobre infraccions del Dret de la Unió. El seu objectiu principal és lluitar contra la inseguretat d’un treballador davant la revelació de la informació sobre una determinada infracció. Passem a desenvolupar les obligacions que marca la normativa per a les entitats, l’àmbit d’aplicació material i les mesures que aquesta directiva suposarà per aquestes.
L’objectiu principal d’aquesta Directiva és que tant les organitzacions públiques com privades estableixin procediments interns apropiats per a què els treballadors puguin presentar denúncies d’infraccions i els procediments per a la seva tramitació, així com les garanties de protecció suficients davant aquestes denúncies, tot això a través d’un canal de denúncia implantat per la pròpia organització.
L’objectiu principal d’aquesta Directiva és que tant les organitzacions públiques com privades estableixin procediments interns apropiats per a què els treballadors puguin presentar denúncies d’infraccions i els procediments per a la seva tramitació, així com les garanties de protecció suficients davant aquestes denúncies, tot això a través d’un canal de denúncia implantat per la pròpia organització.
Els àmbits sobre els que es pretén que es denunciïn les activitats il·lícites o abusos de dret són establerts per l’art. 1.a) de la Directiva, entre ells trobem:
- prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme;
- protecció dels consumidors;
- protecció de les dades personals i de la intimitat y, seguretat de les xarxes i els sistemes de informació.
La Directiva estableix l’obligació de protegir als empleats, tant del sector públic com privat, que hagin tingut coneixement d’una infracció dins del marc laboral i, com a mínim, a:
- treballadors per compte d’altri i propi;
- accionistes i persones pertanyents a l’òrgan d’administració d’una empresa, inclosos els/les membres no executius;
- voluntaris;
- treballadors en pràctiques no remunerats i
- qualsevol persona que treballi sota la supervisió i la direcció de contractistes, subcontractistes i proveïdors.
Quines organitzacions estan obligades a crear el canal de denúncies?
- L’obligació
serà proporcional a la mida de l’entitat quan sigui privada:
- Empresa privada amb 50 o més empleats.
- Empresa privada amb volum de negoci o balanç anual igual o superior a 10 milions d’€.
- Empreses que operin en l’àmbit dels serveis financers (encara que siguin microempreses o petites empreses).
- Empreses vulnerables al blanqueig de capitals o al finançament del terrorisme.
- Estan exceptuades d’aquesta obligació les microempreses i les petites empreses que no operen en l’àmbit dels serveis financers.
- Quan l’entitat
sigui pública s’haurà de tenir en compte el nivell de risc que les seves
activitats suposen per a l’interès públic. Tot i així, estaran obligades sempre:
- l’Administració de l’Estat;
- l’Administració regional i provincial;
- els municipis de més de 10.000 habitants i
- les entitats de Dret Públic.
Quins requisits haurà de complir el canal de denúncia?
- Haurà de guardar la confidencialitat de la identitat de l’informant.
- Haurà de proporcionar la informació indicada sobre el tractament de dades personals d’acord a l’art. 13 RGPD.
- Es nomenarà personal específic per a una tramitació diligent de les denúncies, segons l’art. 8 de la Directiva.
- S’establirà un termini de resposta no superior a tres mesos.
- Haurà d’informar-se, de forma diligent i comprensible, sobre el procediment a les autoritats competents.
Així mateix, la pròpia Directiva també estableix que els Estats Membres hauran d’instaurar mesures que prohibeixin les represàlies, de conformitat a l’art. 14 de la mateixa, contra els informants (tals com acomiadaments, sancions, canvis de lloc de treball o d’ubicació, denegació de formació o avaluacions negatives de resultats laborals, entre altres).
Aquesta directiva està actualment en vigor, però per a la seva aplicació efectiva per part dels Estats membres destinataris de la mateixa, se’ls dóna de termini fins al 17 de desembre de 2021 per a què la traslladin als seus ordenaments jurídics interns a través de disposicions legals, reglamentàries i administratives pròpies.
Equip de Pymelegal.