Privacitat víctimes violència de gènere.

privacidad-violencia-de-genero

Cada vegada, i per desgràcia, són més freqüents titulars tipus “avui s’ha suïcidat una dona degut a l’assetjament patit per l’enviament d’un vídeo de la seva intimitat sexual”; “el cap de l’empresa XXX assetja sexualment a les seves treballadores” o inclús “en el col.legi XXX s’ha difós un vídeo d’una alumna semi despullada”.

El passat 25 d’octubre va ser el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona on es van proposar mesures per a fomentar la privacitat de les víctimes de violència de gènere, dels assetjaments laborals i del ciberassetjament. Paral·lelament, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha creat una guia amb una sèrie d’iniciatives per a promoure la privacitat d’aquestes víctimes i aquesta setmana ens volem fer ressò d’ambdues iniciatives.

Per al cas d’assetjament en l’àmbit  laboral, us proposem el mateix problema vist  des dels punts de vista de la víctima (i les seves actuacions) i de l’empresa, sobre com es tracten aquestes dades sensibles i, les mesures i recomanacions que es poden dur a terme al voltant de la víctima per a no fomentar aquestes situacions.   

Com a primer escenari, des del punt de vista de la víctima, ¿com li afecta la violència de gènere o l’assetjament en relació a la vulneració de la seva privacitat?
Mitjançant la difusió en xarxes socials o internet de vídeos, dades o imatges d’una víctima de violència de gènere o assetjament s’està vulnerant la seva privacitat. L’AEPD posa a la seva disposició un Canal Prioritari amb una sèrie de recomanacions que obren una nova via de protecció de dades sobre imatges il·lícites i d’aquesta forma, conèixer les conseqüències legals de la difusió de contingut sensible.

Com podem saber si la nostra privacitat està sent atacada?
Per a protegir la nostra privacitat tenim les següents fonts:

– El telèfon d’ajuda a la víctima és el 016 (alguns smartphones ja tenen llistat aquest telèfon com a trucada automàtica).

– Mesures que el govern ha impulsat a través de diverses pàgines web, entre elles http://www.violenciagenero.igualdad.mpr.gob.es, on es recullen diverses maneres de poder navegar amb mes tranquil·litat.

– 
Verificar que no tinguem instal·lada en el nostre dispositiu mòbil cap aplicació tipus spyware o stalkerware que permetin a tercers obtenir informació sobre el nostre historial de navegació, geolocalitzar-nos o inclús escoltar converses telefòniques. Algunes indicacions que ens poden ajudar a veure que el nostre dispositiu està sent “espiat” són, per exemple:

– Que la bateria duri menys de l’habitual (tenint en compte que succeeix sense haver canviat l’ús regular del dispositiu o sense haver instal·lat aplicacions noves).

– Que el mòbil es sobreescalfi de manera anormal (pot venir originat perquè el telèfon estigui executant tasques de les que no som conscients).

– Que el dispositiu s’encengui i apagui “aparentment” sol i es bloquegin o inhabilitin algunes aplicacions. 

I, des del punt de vista de l’empresa, ¿com es pot incorporar la protecció de dades en les polítiques empresarials de prevenció del assetjament?

L’AEPD recull, en compliment de les funcions que li atribueix el RGPD en el seu article 57, les recomanacions de la protecció de dades com a garantia en les polítiques de prevenció de l’assetjament. Les conductes a les que anem a referir-nos són assetjament laboral, sexual, per raó de sexe, per raó d’orientació sexual o per raó d’identitat i expressió de gènere quan aquestes es realitzin a través de mitjans digitals per mitjà de la gravació, difusió o publicació de missatges o imatges que afectin a la intimitat o llibertat de la víctima en l’àmbit laboral.
S’entén que les conductes constitutives d’assetjament es produeixen quan s’envien a la víctima continguts degradants que atempten contra la seva dignitat (per exemple, amb l’enviament de vídeos o imatges dels que es dedueix que es vulnera la seva dignitat i/o llibertat sexual).
Les situacions d’assetjament ja han sigut abordades legislativament en la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de Riscos Laborals, en la qual s’estableix l’obligació de les empreses de garantir la seguretat i salut dels empleats en els aspectes relacionats amb el treball, considerant que l’assetjament laboral constitueix no sols un risc psicofísic per al treballador, sinó un veritable atac a la seguretat i salut en el treball. La Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, recull els mecanismes de prevenció contra l’assetjament sexual i per raó de sexe.

Les mesures que es recomanen a les empreses per a  dur a terme són:

– Incloure en el compromís de l’empresa la protecció de dades i la igualtat de gènere. L’empresa garantirà el compliment dels principis que recull el Reglament 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell de 27 d’abril de 2016 en el seu article 5 de limitació, minimització, exactitud, conservació i integritat i, confidencialitat de dades. Rebutjarà usar dades quan la finalitat sigui incórrer en conductes d’assetjament sexual i assetjament per raó de sexe o qualsevol ús d’aquestes dades contrari al dret a la privacitat i intimitat.
L’entitat adquirirà així el compromís de prevenir, sensibilitzar i actuar en els supòsits que tingui coneixement de ciberassetjament, ja sigui assetjament laboral o sexual.

– Mesures orientades a la prevenció del ciberassetjament:

  •  Incloure en les polítiques de prevenció de l’assetjament la descripció de les conductes inadequades en l’ús de les noves tecnologies, per a què els empleats prenguin consciència, i les conductes que puguin donar lloc a assetjament sexual, laboral o per raó de sexe; com per exemple, la gravació d’imatges que afectin a la intimitat dels treballadors o la difusió d’imatges de contingut sexual entre els treballadors o l’enviament de missatges que menyscabin la dignitat d’un company de feina.
  • Incloure mecanismes de retirada de contingut que pugui suposar una situació d’assetjament, de forma àgil.
  • L’entitat ha de minimitzar els tractaments de dades, especialment quan es tracti de dades d’especial protecció que poguessin donar lloc, en cas d’un mal ús, a situacions d’assetjament o discriminació.
  • Formacions als treballadors per a donar coneixement del ciberassetjament, del caràcter de falta o delicte de determinades conductes, així como mostrar-los conductes realitzades per mitjà d’Internet i xarxes socials que suposin casos d’assetjament.

Quan la situació s’hagi originat, l’organització ha d’iniciar els mecanismes de la prevenció de l’assetjament amb les actuacions disciplinàries als treballadors així com aplicar mesures orientades a l’erradicació del fet.

Al seu torn, els empleats estaran exposats a les conseqüències jurídiques, que poden anar des de les sancions administratives davant l’AEPD, de responsabilitat laboral mitjançant sancions o acomiadaments, responsabilitat penal per incórrer en un delicte contra la integritat moral, descobriment de secrets o inclús, d’assetjament sexual si fossin un mitjà per a l’obtenció de favors sexuals o responsabilitat civil pels danys i perjudicis causats a la persona afectada.

Els organismes públics, les empreses i l’AEPD prenen cartes davant les situacions d’assetjament i ciberassetjament, davant el tractament de dades sensibles de forma adequada i davant situacions que suposen vulneracions de drets i llibertats de la víctima.

L’equip de PYMELEGAL, S.L. es posa a la seva disposició per a qüestions relatives sobre aspectes de la notícia i modificació de polítiques de protecció de dades com a garantia de la prevenció de l’assetjament.