Amb aquest número acabem la trilogia de Garantia dels Drets Digitals, recollits en el Títol X de la LOPDGDD, que recordem dividim en els següents drets: El Dret a Internet; Menors, educació i Internet; El dret digital en l’àmbit laboral; i el Dret a l’oblit i rectificació a Internet. En aquest butlletí tractarem el quart i últim punt: Dret a l’oblit i rectificació a Internet.
El Dret a l’oblit o dret de supressió, és un dret que està reconegut en els articles 93 i 94 de la LOPDGDD i es divideixen:
En primer lloc, en el Dret a l’oblit en cerques d’internet.
Aquest article, el 93, recull el dret de les persones a que les seves dades s’eliminin de les llistes de resultats, originats per una cerca a Internet a partir del seu nom, i que la informació continguda en aquests sigui inadequada, inexacta, no pertinents, no actualitzats o excessius, o per al cas, les circumstàncies personals que si escau invoqués l’afectat, evidenciessin la prevalença dels seus drets sobre el manteniment dels enllaços pel servei de cerca en Internet. Per tant, el dret a l’oblit és la manifestació del dret de supressió aplicat als cercadors d’internet. Pretén evitar la difusió d’informació personal quan aquesta no és conforme a la normativa.
Cal remarcar que, el present dret tal com recull l’apartat segon de l’article 93, la publicació original continuarà sent legítima, com per exemple el cas d’un butlletí oficial, i que per tant l’exercici del dret afecta als resultats obtinguts en les cerques fetes mitjançant el nom de la persona i no implica que la pàgina hagi de ser suprimida dels índexs del cercador ni de la font original. Tot això sustentant en el que determina la Sentència del Tribunal de Justícia de la UE de 13 de maig de 2014, de la qual també es dedueix que les fonts romanen inalterades i el resultat es continuarà mostrant quan la cerca es realitzi per qualsevol altra paraula o terme diferent al nom de l’afectat. El dret a rebre informació no es veu limitat, perquè tal com assenyala la Sentència esmentada, en el cas dels cercadors es realitzarà una ponderació per a cada cas en concret perquè hi hagi equilibri entre els drets i els interessos en joc. Per al cas d’informació que resulti d’interès per al públic, per la seva naturalesa o per afectar una figura pública, està justificada per l’interès preponderant d’aquest públic a tenir accés a la informació de què es tracti.
L’exercici del dret es pot realitzar directament contra el cercador ja que la difusió universal que aquest realitza, sumant-li la informació addicional que facilita sobre l’individu quan es realitza la cerca pel nom, té un impacte contra la privacitat desproporcionat. Per tant, contra els editors originals no procedeix l’exercici del dret.
El procediment d’exercici és el mateix que per a la resta de drets. Els cercadors majoritaris com Google o Yahoo, han posat a disposició els seus propis formularis. Per al cas que l’interessat consideri que la resposta que rep no és l’adequada, pot interposar una reclamació davant l’Agència Espanyola de Protecció de Dades.
En segon lloc, Dret a l’oblit a les xarxes socials.
Regulat en l’article 94 exposa “Tota persona té dret al fet que siguin suprimits, a la seva simple sol·licitud, les dades personals que hagués facilitat per a la seva publicació per serveis de xarxes socials i serveis de la societat de la informació equivalents.” Fa referència al dret a l’oblit en els mateixos termes comentats en el punt anterior, però referent a xarxes socials.
En aquest punt cal fer menció especial al cas de dades sobre l’afectat, ja siguin facilitats pel propi afectat o per tercers, durant la minoria d’edat, el prestador haurà de procedir sense dilació a la supressió d’aquestes dades per la simple sol·licitud.
S’exceptuen d’aquest dret, les dades que haguessin estat facilitats per persones físiques en l’exercici d’activitats personals o domèstiques.