Reconeixement facial a exàmens

És ben sabut que la situació generada pel COVID-19 està provocant canvis a l’educació, entre altres àmbits. Aquesta setmana volem parlar-vos de la mesura que s’ha posat sobre la taula a l’àmbit universitari relativa al reconeixement facial per a la realització de les avaluacions. L’AEPD ha donat resposta a diverses consultes relacionades amb aquest tema, com, saber si és una mesura adequada, si la universitat té legitimitat per a dur-ho a terme o si es recomana l’ús de dades biomètriques.

Les universitats, en base a l’article 46.3. de la LOU, poden establir els procediments de verificació dels coneixements dels estudiants i per això, usen les següents mesures:

  • Mitjançant l’assignació d’identificadors d’accés a entorns d’aula virtual que ja usen les universitats online.
  • Per mitjà del visionat remot de l’estudiant gràcies a eines de videoconferència o webcams que ja fan servir les universitats online.
  • Mitjançant les proves presencials en les que s’exigeix l’exhibició d’un document identificador, DNI, targeta de residència, passaport o carnet universitari. Sistema habitual de les universitats presencials.
  • Per mitjà de les proves orals que usen tant les universitats online com presencials.
  • Avaluació contínua.

Les avaluacions es poden gravar per mitjà de videoconferència o webcam; la universitat ha de demanar el consentiment als alumnes per a gravar?

Si la gravació s’executa pel propi docent per a l’exercici de la funció educativa, en relació amb els tractaments de dades personals derivats de l’avaluació dels alumnes, la legitimitat es basaria en l’article 6.1.e) com a conseqüència de l’existència d’un interès públic derivat de la configuració de l’educació superior com un servei públic per la LOU, però limitant el seu accés al personal docent i als alumnes als que vagi dirigida, sense que pugui ser utilitzada ulteriorment per a altres fins. Per tant, no és necessari sol·licitar el consentiment.

Si la gravació es realitza per la pròpia universitat amb fins de control laboral, la legitimitat es trobaria a l’article 6.1.b) ja que el tractament és necessari per a l’execució d’un contracte.

Actualment, i amb la situació generada com a conseqüència del Covid-19, quines altres mesures estan valorant les universitats per a realitzar les avaluacions?

Les universitats, a més de les mesures de videoconferència, els identificadors d’accés a l’aula virtual o l’avaluació contínua, estan utilitzant sistemes de e-proctoring (tècnica que permet la realització de proves d’avaluació on es trobi l’estudiant i que poden ser monitoritzades i vigilades des de diferents llocs a través de recursos telemàtics) per acreditar la identitat de l’alumne i evitar les possibles suplantacions d’identitat.

Aquests sistemes, com garanteixen la identificació de l’alumne?

Mitjançant el reconeixement facial. Es grava l’avaluació i es van realitzant diferents captures que es comparen amb la informació biomètrica prèviament emmagatzemada en les seves bases de dades i garanteix poder assegurar la identificació unívoca de la persona examinada i inclús detectar expressions facials que identificaran un comportament anòmal evitant la suplantació de la seva identitat. No només en el moment en el que inicia la prova, sinó al llarg del desenvolupament de tota la prova.

La utilització d’aquestes tècniques comporta l’ús del tractament d’imatges facials que el RGPD defineix com a dades biomètriques. Per tant, els processos de reconeixement facial emprats per a la realització d’avaluacions online impliquen el tractament de dades biomètriques amb la finalitat d’identificar unívocament a una persona física.

Si l’avaluació comporta l’ús de dades biomètriques, la universitat ha de sol·licitar el consentiment?

El consentiment podria legitimar la utilització de les dades biomètriques en el cas de què, en els plans de formació, els procediments d’avaluació acreditin la igualtat entre els alumnes que consentin el tractament de les seves dades biomètriques i els que no ho facin. Requeriria que, als alumnes que ho consentin, poguessin realitzar les avaluacions gràcies al tractament de dades biomètriques i se’ls oferís una situació equiparable a una altra en què no fos necessari el seu tractament, com, per exemple, la realització de la mateixa activitat presencialment o altres alternatives que no requereixin del tractament de les seves dades biomètriques. Tot això per evitar que com a conseqüència de la denegació del consentiment no es concedís la possibilitat de matriculació o d’accedir a l’avaluació o, qualsevol altre efecte negatiu important per a l’alumne.

Una altra possibilitat de legitimació del tractament d’aquestes dades seria que s’aprovés una norma amb rang de llei conforme a l’article 9.2.g) del RGPD que empari el tractament de dades biomètriques com a mesura d’avaluació.

És recomanable l’ús d’aquestes tècniques?

Segons el parer de l’AEPD, el tractament de dades biomètriques per a la realització de les avaluacions hauria de quedar limitada a aquells ensenyaments i assignatures concretes que, per la seva importància, complexitat o altres circumstàncies d’especial incidència, no aconsellessin acudir a altres opcions, com l’avaluació contínua, o fessin excessivament onerosa l’adopció d’altres mitjans com el control per videocàmera o la realització d’exàmens orals.

Si necessiteu més informació al respecte, us podeu posar en contacte amb nosaltres.

Equip de PymeLegal.