Dret a morir a la xarxa.


Quan ens morim, no ho fem digitalment?, assegurava fa uns dies el Conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Carles Mundó quan anunciava la tramitació d’una Llei que pretén regular per primera vegada a l’Estat Espanyol les herències digitals.

No us heu preguntat algun cop que passa amb tot el patrimoni digital d’una persona quan mor? Què succeeix amb tots els missatges, fotos, articles i comentaris que hem publicat en algun moment de les nostres vides a les xarxes socials? I amb els correus electrònics emmagatzemats al núvol?

Actualment, els grans prestadors de serveis d’internet com google, facebook o twitter ja ofereixen dins dels seus protocols la possibilitat de tancar el compte d’un difunt i recuperar el contingut, però aquests tràmits davant els “gegants” d’internet sovint es converteixen en una tasca difícil per el familiar que ho sol·licita.

En el cas de les xarxes socials, si les famílies no sol·liciten el tancament del compte, els contactes del difunt es probable, depenent de la configuració del compte, que segueixin reben missatges automàtics com l’aniversari o el “suggeriment d’amistat´”. En alguns casos, aquestes situacions poden provocar dolor als més propers, i en altres, les famílies mantenen els comptes oberts oferint la possibilitat als contactes de publicar paraules de record a la persona morta convertint la xarxa social en una vetlla digital.

Actualment, facebook permet informar de la mort d’un usuari per donar de baixa el seu compte (aportant documentació que certifiqui la defunció) per rendir-li un homenatge a través d’un “compte commemoratiu” mitjançant un “contacte de llegat” que és la persona que s’escull en vida per a que administri el nostre compte en cas de defunció permetent convertir el compte en “commemoratiu” per a realitzar certes accions com fixar una publicació a la biografia, respondre a sol·licituds d’amistat, actualitzar la foto de perfil, etc.

Google també ofereix la possibilitat de designar un hereu digital anomenat “administrador de comptes inactives” per a que s’encarregui del tancament del compte i la recuperació dels arxius. I twitter, també permet notificar la defunció per a procedir a l’esborrat dels tweets de l’usuari. En qualsevol cas, aquestes empreses no faciliten mai les claus d’accés al compte.

Amb aquest escenari, i com que no tots els prestadors de serveis d’internet tenen ben definit el procés de gestió de comptes dels difunts, la nova Llei que impulsa el Departament de Justícia de la Generalitat  permetrà donar resposta a tots els usuaris que desitgin regular el seu patrimoni digital.

La futura Llei d’hereus digitals crearà el “registre de voluntats digitals” que serà un registre administratiu (adscrit al dept. de Justícia de la Generalitat de Catalunya) que permetrà la inscripció dels hereus digitals sense necessitat d’anar al notari per designar-los a través del corresponent testament. Serà alguna cosa semblant al Registre de Voluntats Anticipades on s’inscriuen els testaments vitals.

Aqueta és l’única via que la Generalitat té a la seva disposició per poder regular la mort digital ja que no pot obligar a les companyies a que implantin uns determinats procediments per la manca de competències en matèria de protecció de dades i telecomunicacions.

Gràcies a aquesta nova Llei, a Catalunya l’última paraula sobre el destí dels continguts a la xarxa la tindran els familiars designats, podent així acomplir-se les voluntats del difunt en cas de deixar alguna instrucció expressa.

Un apunt, en el transcurs de temps que ha destinat a llegir aquest article, han mort al voltant de 6 usuaris de facebook i s’han generat una mitjana de 5 milions de comentaris a la xarxa social.