Fotos íntimes de la teva exparella, vídeos de vexacions a un company de classe, presenciar situacions d’assetjament… imatges d’aquest tipus suposen tenir contingut sensible d’una altra persona en els nostres dispositius i la seva possible difusió comporta conseqüències tant administratives i disciplinàries com civils i penals.
Fa unes setmanes vam exposar els canals per a frenar imatges que no volem que apareguin a la xarxa des del punt de vista de la víctima. Avui exposarem el rol del tercer que, tenint accés a aquest contingut, no actua com és degut.
Per exemple, si en el marc d’una empresa hi haguessin situacions d’assetjament sexual entre algun dels seus treballadors i es posés en coneixement de l’empresari aquesta situació, si l’empresa no adoptés cap mesura relacionada amb el protocol d’assetjament, aquest escenari d’assetjament sexual denunciat dins de l‘àmbit laboral està tipificat com infracció molt greu (articles 8.13 i 8.13 bis) per la Llei sobre Infraccions i Sancions en l’Ordre Social (LISOS) i, a més, podria estar inclús incomplint l‘article 48 de la Llei Orgànica 3/2007 per a la igualtat efectiva de dones i homes, si fos el cas. La sanció per la no acció en l’àmbit laboral oscil.la entre els 6.251€ fins als 187.515€.
També podria passar que aquest context d’assetjament es donés entre companys de feina. En el moment en què un treballador realitzés una acció inapropiada relacionada amb la protecció de dades i, si a més, hi haguessin dades sensibles pel mig, aquest fet podria suposar sancions disciplinàries segons l’Estatut dels Treballadors (article 58) per part de l’empresari.
Un exemple d’aquest tipus de casos que podria comprometre la protecció de les dades en l’àmbit laboral seria l’encarregat que col.loca una càmera de videovigilància en els vestuaris de forma oculta sense consentiment de l’empresari. L’empresari podrà comprovar que els fets són certs i iniciar un expedient disciplinari com una falta molt greu del conveni col.lectiu d’aplicació a l’empresa. També segons el conveni, es pot acordar l’acomiadament disciplinari del treballador, que és una de les sancions que es poden imposar.
En altres contextos, per exemple entre companys de classe o en l’àmbit de l’exparella, la responsabilitat penal que comporten pot variar:
– La exparella que publica en xarxes socials fotografies íntimes de la seva exparella, que es van fer durant la relació sentimental, és responsable penalment ja que el Codi Penal tipifica, en el seu Títol X, els delictes contra la intimitat, el dret a la propia imatge i la inviolabilitat del domicili, en particular l’article 197.7, i castiga amb pena de presó de tres mesos a un any o multa de sis a dotze mesos aquestes publicacions. La pena s’impondrà en la seva meitat superior quan els fets haguessin sigut comesos pel cònjuge o parella, tot i no existir convivència.
– També és responsable penalment el company de classe que publica en una xarxa social o un fòrum social una agressió d’un altre menor o discapacitat. L’article 173.1 del CP estableix que “el que infligís a una altra persona un tracte degradant, menyscabant greument la seva integritat moral, serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a dos anys.” Amb més raó, al ser un delicte per un menor, la Llei Orgànica de Responsabilitat Penal del Menor (LORPM) preveu en el seu article 71 les mesures que es poden adoptar com a sanció i que dependran de les circumstàncies del menor: normalment seran la realització de serveis en benefici de la comunitat o la realització de tasques socio educatives, podent arribar a la llibertat vigilada i inclús a la privació de llibertat (internament en centres o permanència de cap de setmana).
La realització d’aquests fets delictius suposa uns danys a la víctima que es tradueixen en indemnitzacions pels danys i perjudicis que li hagin pogut ocasionar; són el que es denomina responsabilitat patrimonial. Aquests ciutadans hauran d’indemnitzar els danys i perjudicis causats a la víctima davant la jurisdicció civil. En el cas dels menors, seran els seus pares o representants legals els que respondran pels danys causats pels seus representats.
A més de les conseqüències penals i civils comentades, si de la investigació es determina que s’ha infringit la normativa de protecció de dades es podrà incoar el corresponent procediment sancionador contra els que ho hagin difundit o hagin contribuït a la difusió per part de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades. La difusió de dades especialment sensibles sense el consentiment explícit es considera un tractament il.lícit de dades personals. Els qui difonguin o contribueixin a la seva difusió o els obtingueren de forma il.lícita, estaran infringint el RGPD i la LOPDGDD (Llei Orgànica 3/2018 de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets Digitals) i és per això que l’Agència Espanyola de Protecció de Dades té potestat i competència per investigar aquests tipus d’accions.
L’equip de PymeLegal.